Quietud
Com sempre, ajuda tancar els ulls i deixar que a l’interior el silenci vagi fent-hi lloc. Ets aquí per rebre una mica més de llum sobre la teva vida. Demana poder contactar amb els desigs més profunds. Senyor Jesús, has dit que ets la llum del món i el nostre “camí, veritat i vida”. Concedeix-me descobrir com caminar amb tu en aquest temps d’Advent cap a la novetat de la llum, cap a tu.
Escriptura
Jn 1,16-18
De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
Reflexió
- Com que Joan es prepara per concloure el Pròleg, la seva introducció a la resta de l’evangeli, ens recorda una vegada més quins són els elements essencials que desenvoluparà en els capítols restants: qui és Jesús i d’on prové. Per primera vegada esmenta a Jesús pel seu nom “la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist”. D’aquesta manera, comença la mateixa essència de la nostra història cristiana. Joan una vegada més ens empeny a comprendre Jesús des dels inicis del temps. Qui crec que és el nen que neix novament per a mi i per al món? Quin és el seu paper per a mi i per a tota la creació? Què vol dir que Jesús és l’Alfa i l’Omega? (Ap 22,13)
- Quan Joan finalment nomena a Jesús, el situa en el context de la llei: "La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist”. Joan no està disminuint la importància dels manaments; més aviat, insisteix que la llei només es pot interpretar a través d’una relació amb Déu. Les lleis de Déu, de l’Església, només tenen sentit quan les escoltem a la llum de l’amor incondicional de Jesús. Amb aquestes paraules, ens recorda la qüestió del jove ric en els evangelis sinòptics (de Mateu, Marc i Lluc): "Què he de fer per heretar la vida eterna?". Jesús li diu que tot i que mantenir la llei és important, el component essencial és una fe viva en Jesús. Reflexiona sobre la importància que les regles i les normes, la doctrina i els manaments tenen en la nostra vida. Vius còmode amb la mera obediència a les lleis? Quins riscos prens a l’hora de relacionar-te amb Jesús més enllà de l’obediència a les regles? El Papa Francesc sovint parla de la necessitat d’obrir processos de diàleg, fins i tot quan no sabem on ens poden portar. Quina és la teva col·laboració a obrir aquests processos més enllà de lleis, normes i doctrines, dins la teva família, a la comunitat parroquial, a la societat?
- No només ens recorda qui és Jesús i d’on prové, sinó que ens recorda també la seva essència, la seva pròpia naturalesa: l’amor incondicional. I una vegada més, quan arribem al final de l’Advent, hem de recordar que quan contemplem el nadó al pessebre se’ns està dient que “des de la seva plenitud tots n’hem rebut gràcia rere gràcia”. L’amor de Déu —la seva “gràcia”— és contínua, no s’acaba mai: és una benedicció que es renova contínuament. A mesura que busquem en tots els textos de les Escriptures, trobem que se’ns recorda que la gràcia (o “l’amor ferm”) és el nucli de l’aliança de Déu amb nosaltres.
- Joan destaca que el desig de Déu per a nosaltres és l’amor continu i incondicional. Creus en això? Sents això per tu mateix? Per la teva família? Per la vida? Què és el que t’impedeix creure que ets incondicionalment estimat per sempre i des de sempre? A mesura que et prepares per cloure aquest recés d’Advent, escolta de nou la promesa de continuar rebent “gràcia rere gràcia”, benedicció rere benedicció.
- Jesús no només està marcat pel seu amor incondicional i sense fi, sinó que també està marcat per portar a plenitud la veritat. La veritat apareix molt sovint en relació amb Jesús en l'evangeli de Joan. Una vegada més, sentim que Jesús posa l'accent en la importància i la validesa del que proclama quan diu: "Us ben asseguro" (Joan 5,24) Jesús és qui porta la veritat al món. Diu la veritat i revela falsedats. A través de les seves accions i les seves paraules, desemmascara les anomenades veritats que regeixen la vida dels qui l’escolten. Ell és el “camí, la veritat i la vida” (Jn 14,6). També li diu a Pilat que “va entrar al món per donar testimoni de la veritat” (Jn 18, 37). Pensa en aquelles parts de la teva vida que poden necessitar més de la Veritat de Jesús. Quines són les parts més tocades per l’engany i la falsedat? En relació a la teva família i amics? En relació a l’Església? Al món? Com sabem per la vida de Jesús, parlar de veritat el va portar a que la gent s’enfadés i se sentís incòmoda i, en definitiva, el va conduir fins la mort. Què t’impedeix dir la veritat i exposar les falsedats profundes? Tens por a les conseqüències que et podria ocasionar? Què et pot donar força en la teva vida a l’hora de buscar la veritat?
Col·loqui
- Sant Ignasi recomanava contínuament que a l’hora de demanar quina benedicció o gràcia buscàvem amb la pregària, reflexionéssim sobre les nostres vides. Ara que s’atansa el Nadal, quina gràcia demanes de manera particular per a tu però també per les persones que t’envolten? També per a aquelles que no tenen a ningú que pregui per ells. Nadal pot ser un moment difícil per a moltes persones. Pensa en elles i en els sentiments de dolor, tristesa, soledat i pena que poden sentir persones properes. Encomana-les a Jesús “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar” (Mt 11,28).
- Has rebut “gràcia rere gràcia”. De vegades, vivim tant immergits en el dia a dia que ens costa percebre tot el bo que rebem. Massa ocupats per adonar-nos o prestar atenció a totes les benediccions rebudes. A vegades no són grans coses, sinó gestos normals: la trucada d’un amic, un gest d’agraïment, una conversa d’amistat profunda... Pren-te temps per reflexionar sobre totes les coses bones, alegres i positives que hi ha a la teva vida. Si “tota la vida” et sembla massa pensa només en la setmana passada, en el mes passat, en l’any que acaba... Dona gràcies a Déu per tot això. Potser trobes algun moment en aquests dies de festa per fer només una pregària d’agraïment... perquè has rebut “gràcia rere gràcia”.
- "A Déu ningú no l’ha vist mai”. La meravella del Nadal i de l’Encarnació és que ja no podem dir-ho; més aviat com Simeó amb el nadó en braços podem dir “Els meus ulls han vist el Salvador… llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble (Lc 2,30-32). Al final d’aquest recés d’Advent recorda algunes de les imatges, paraules, que has experimentat durant les darreres setmanes. Com t’ha parlat Déu? Què et diu Déu avui, quan acabes aquesta etapa de viatge amb ell? Què li vols dir a Déu?
- Quines imatges, preguntes, pensaments o sentiments us deixa aquesta estona de pregària amb les paraules de Joan. Recull i agraeix en silenci tot el que ha anat sorgint.