Arribem al final del nostre camí d’Advent. Hem reflexionat sobre l’any que ha passat i hem començat a mirar a l’any que s’obre pas. Hem estat més conscients de la presència de Crist en les nostres vides, com ens acompanya en el camí, com fa estada dins nostre. Hem intentat obrir àmpliament les portes dels nostres cors i ments, per apropar-nos a la Paraula i donar la benvinguda a la llum. Per contemplar la proximitat del nostre Creador que en Crist va venir al món fa més de dos mil anys, però que creiem tornarà d’una manera nova per a nosaltres aquest Nadal.

Cada any, en aquest moment, intentem veure l’any passat i quines perspectives noves s’obren amb el nou any. En els versets inicials del seu evangeli, Joan ens ajuda a preparar-nos per aquest nou començament situant la nostra història personal en el context de la història còsmica més ampla del Logos, el Verb fet carn.
Joan ens assegura que Déu sempre està amb nosaltres. La Paraula és eterna. El “principi” és el final. Déu ens acompanya a través de cada pas del nostre destí, fins la porta de la mort i encara més enllà. En fer-nos saber qui és Jesús, Joan ens ajuda a discernir com hem d’avançar, beneïts per l’amor personal del Pare vessat a través del seu fill.

Ens acostem al pessebre i veiem i creiem que, una vegada més, l’impossible ha estat possible. Déu es fa ésser humà i entra definitivament en les nostres vides i en el nostre món.

Bon Nadal!