• Introducció

    El primer pas d’un recés ignasià és abraçar la bondat dins de la Creació, dins nostre i dins els altres. Comencem amb la invitació habitual per restar en quietud.

  • Quietud

    • Escolta tots els sorolls que puguis. Ara centra’t en els sons immediatament a prop teu i dins teu: la teva pròpia respiració, el ritme del cor, els teus passos si estàs caminant.
    • Relaxa’t i arriba a una quietud interior, tornant-hi de nou sense estrès, si et distreus.

    Llegim ara aquest fragment dels Exercicis Espirituals.

  • Fragment dels Exercicis Espirituals

    «L'objectiu de la nostra vida és viure amb Déu per sempre [...]
    Totes les coses d'aquest món són regals de Déu, que se'ns presenten perquè puguem conèixer Déu més fàcilment i respondre a l'amor amb més facilitat [...]. Apreciem i fem servir tots els dons de Déu en la mesura que ens ajuden a desenvolupar-nos com a persones plenes d’amor. Però si algun d'aquests regals es converteix en el centre de les nostres vides, de fet desplacen a Déu i obstaculitzen el creixement cap al nostre objectiu [...]
    Tot té el potencial de cridar dins nostre una resposta més profunda a la nostra vida en Déu. El nostre únic desig i la nostra única opció hauria de ser aquesta: vull i escullo allò que millor em condueixi a aprofundir la vida de Déu en mi»

  • Reflecteix

    • Som convidats a trobar-nos amb un Déu que diu sí a tot el que som de veritat, i que a la vegada ens convida a dir-nos sí a nosaltres mateixos, al món i a tota la bondat de la Creació.
    • Quins aspectes de la Creació de Déu sents com si fossin un regal particular per a tu? Tracta de veure’ls, tocar-los, sentir-los i tastar-los a la teva imaginació. Estigues amb ells durant un temps i gaudeix agraït.
    • Importa com ens trobem en el cos i en la nostra realitat humana. És a través dels encontres corporals amb la Creació que ens trobem amb el Creador que, ple d’amor per nosaltres, es troba present en ella. La idolatria no va només de gent primitiva que reivindica les divinitats paganes; és també l'estat mental on entrem quan posem una altra cosa al lloc que pertany a Déu.
    • Ets conscient de tot allò que ha desplaçat Déu fora del centre de la teva vida?

  • Parla amb Déu

    • Ignasi ens invita a créixer en llibertat, sense fer un absolut de cap camí vers Déu. Demana a Déu que t’ajudi a créixer en bons desitjos i deixa anar els falsos ídols sobre els quals has pogut centrar la teva vida.
    • Pots trobar paraules o potser un poema o cançó que expressi la teva gratitud pel regal de la Creació?
    • Què significa per tu «triar la vida»? Parla amb Déu sobre les teves profundes esperances i desitjos a la vida i per al món.
    • A mesura que acabes aquest temps de pregària, potser et fas conscient del desig d'una major llibertat interior. O potser estàs trist/a pel dany que s'està fent a la Creació, o per algú que estimes i passa necessitat. Parla a Déu sobre això com un amic a un altre.
Inici