Introducció
Trobem el nostre veritable jo en relació amb Déu. Déu ens coneix i ens estima més del que podem conèixer-nos o estimar-nos nosaltres mateixos. La invitació a la pregària d'avui és permetre que Déu ens digui qui som. Déu veu tot el que ha fet en nosaltres, i ho troba molt bo.
Quietud
- Al moment de començar aquest temps de pregària, pren consciència del que estàs «carregant al damunt»: en el cos, en la ment i en els records d'avui. Mira si pots deixar-ho tot, aquest cop, als peus de Jesús, sabent que ell porta totes les nostres càrregues.
- Permet que el teu cos es relaxi i la teva ment deixi per ara de banda les preocupacions urgents.
Reflecteix
- Tant Ignasi com Mary Ward van trobar a Déu en els dramàtics alts i baixos de la vida, però també van trobar el «Déu quotidià», el Déu de les petites coses i dels aspectes ordinaris de la nostra vida humana. El poeta jesuïta Gerard Manley Hopkins va escriure: «Jo el saludo els dies que el trobo, i beneeixo quan entenc». Beneïm quan entenem, però sovint no ens adonem del «Déu quotidià», perquè estem massa ocupats buscant l'extraordinari. Desenvolupar d'una obertura contemplativa envers Déu, present en tota la nostra experiència, es converteix en la forma de deixar-nos il·luminar.
- En un moment difícil de la seva vida, Mary Ward es va mirar en un mirall i va quedar aclaparada pel sentiment de la glòria de Déu. La glòria de Déu potser no és la primera cosa que la majoria de nosaltres veiem quan mirem al mirall, però no hem d’oblidar les paraules de Sant Ireneu: «La glòria de Déu és que l’ésser humà visqui; i la vida de l'ésser humà consisteix en contemplar Déu». Què creus que sent Déu quan et mira?
- Això és el que el profeta Isaïes hi diu al respecte:
Escriptura
Isaïes 43, 1-5
«Ara, però, el Senyor que t'ha creat, poble de Jacob, el qui t'ha format, Israel, et diu: “No tinguis por, que jo t'allibero. T'he cridat pel teu nom: ets meu. Si travesses aigües profundes, jo sóc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames. Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu, el Sant d'Israel, el teu salvador. Donaria Egipte per rescatar-te, Etiòpia i Sebà, a canvi teu. Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat, que donaria altres homes en comptes teu, altres pobles, a canvi de la teva vida. No tinguis por, que jo sóc amb tu! Faré venir d'orient els teus fills, els aplegaré també d'occident”».
Reflecteix
- Déu et diu aquestes paraules a tu personalment. No hi ha experiència humana, bona o dolenta, en la qual Déu no hi estigui present. Déu anhela ser trobat. Has tingut recentment un temps per prendre consciència de la presència amorosa de Déu? Torna-hi i assaboreix-la si pots.
- Potser has estat travessant un temps en què Déu sembla estar absent de la teva vida. Llegeix aquestes paraules de nou: «Tu ets preciós als meus ulls, i valuós, i t'estimo». Pots sentir com Déu ho diu a través de les teves dificultats.
Parla amb Déu
- Ignasi i Mary Ward van aprendre a deixar anar fins els seus somnis més preuats i lliurar la iniciativa de la seva vida a Déu. Què seria més problemàtic per a tu si ho fessis? Quin creus que és el somni de Déu per a tu?
- Ignasi ens anima a la pregària a través del nostre cos i els nostres sentits. Intenta-ho per tu mateix/a i pren consciència del que hi succeeix.
- Potser hi ha un dolor que carregues físicament en el teu cos o en els teus records. Sant Agustí escriu sobre el desig, dient que malgrat encara no puguem veure el que volem en Déu, el mateix acte de desitjar ens dona la capacitat de rebre la gràcia que Déu ofereix. Quina gràcia desitges ara mateix? Demana-la a Déu abans no finalitzi aquest temps de pregària.