Relaxació
Joan era una veu en el desert. Pots estar ara tan quiet que puguis escoltar la seva veu en el teu propi desert?
La majoria podrem entrar en l’oració amb més plenitud si dediquem una estona a tranquil·litzar-nos. Al començament de cada sessió de pregària, us suggerirem un exercici de relaxació, pel qual us anirem guiant. Per avui, preneu-vos uns moments per respirar amb calma a fi d’entrar amb certa quietud. Comença per notar la respiració: el so i la freqüència. No cal canviar-ne la freqüència. Copsa l’aire mentre entra al teu cos, t’omple els pulmons, et sosté la vida i després se’n va. Mentre inspires, respira l’amor de Déu envers tu. A mesura que exhales lliura qualsevol cosa que vulguis compartir amb Déu, o deixa-ho anar i entrega-ho a Déu. Repeteix això durant tres respiracions profundes. Joan era una veu en el desert. Pots estar ara tan quiet que puguis escoltar la seva veu en el teu propi desert?
Lectura
Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes
Mt 3,1-12
Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana.Reflexiona
“Penediu-vos!” “Convertiu-vos!” “Comenceu de nou!”
Joan Baptista és un personatge insòlit i potser el trobarem d’alguna manera extravagant a primer cop d’ull. Algú que es vesteixi com ell i que mengi llagostes i mel salvatge probablement no sigui el tipus de persona amb el qual podries imaginar-te tenir ganes de passar-hi temps. Però això és cert en totes les grans figures profètiques: ens incomoden, ens sacsegen de la nostra manera habitual de veure les coses i ens obliguen a enfrontar-nos a aquelles parts que nosaltres preferiríem ignorar. I això és exactament el que és el missatge de Joan: “Penediu-vos!” “Convertiu-vos!” “Comenceu de nou!”
L’escriptor i professor Richard Rohr OFM explica que la paraula que normalment es tradueix a l’anglès com a “penedir-se” és una paraula grega que significa realment “girar la ment” o “canviar”. Joan vol que canviem la nostra manera de mirar les coses, i veure’ns a nosaltres mateixos i al món d’una altra manera. Ell vol que ens veiem a nosaltres mateixos i al món de veritat, tal i com som realment, i no de la manera com els imaginem, o com voldríem que fossin. I ho vol per una raó molt bona: perquè "el Regne del cel s'ha apropat". Déu està a punt de venir a viure entre nosaltres sota la forma humana de Jesús, com un de nosaltres.
Déu ens mostra que el nostre cos i ànima humanes, per imperfectes que siguin, són estimats per Ell fins a tal punt que Déu és feliç de compartir-los. Déu vol que veiem les coses com Ell mateix les veu. Més endavant, Jesús mirarà de sacsejar la visió de realitat de la gent. Ens dirà (entre d’altres coses) que Déu és com el pare del fill pròdig, que no pronuncia ni una paraula recriminant-lo, que desitja només celebrar el retorn d’un fill, que estima aquell jove amb tot el seu caos i fracàs, ple de joia perquè ha tornat a casa.
Parla amb Déu
• Què significa per a mi un nou inici avui, en aquest moment, en què estic fent aquest temps de pregària? Aprofito uns instants per reflexionar honestament sobre mi mateix. Hi ha coses sobre mi que tinc por d’afrontar? Quines són? Hi ha algun patró de comportament que no és sa, que és addictiu, una relació tòxica en la meva vida...? Em dirigeixo a Déu, que em coneix millor que jo mateix i que m’estima profundament. Imagino que Jesús està aquí mirant-me amb amor. Deixo que aquest amor em toqui. Li demano a Jesús que m’ajudi a afrontar aquelles coses que necessiten sortir a la llum.
• Ara prenc uns instants per mirar les persones de la meva vida que són a prop meu: la família, els amics. És possible un nou inici en alguna de les meves relacions? Hi ha alguna cosa que necessiti canviar, on necessiti canviar-hi de mentalitat, mirar diferent aquella relació? Poso davant meu els qui estimo, aquells amb qui la meva vida s’entrellaça, en aquest espai sagrat davant Déu, i parlo amb Jesús sobre les meves relacions, sobre les coses que puc canviar i les coses que no puc canviar. De vegades, un nou començament en una relació significa acceptar que no puc canviar una altra persona.
• I ara em dirigeixo a totes les persones que toquen la meva vida cada dia, però que no formen part del meu cercle d'amics. Penso en companys/es de feina, persones que atenen les meves necessitats a botigues i cafeteries, persones sense llar davant de les quals passo cada dia al carrer, refugiats, viatgers. Quina és la meva actitud davant de totes aquestes persones que, com jo, són estimades per Déu? Els tracto amb respecte i cortesia? Els jutjo? M’hi comporto amb arrogància? Hi ha un nou inici possible aquí? Parlo amb Jesús sobre la meva actitud envers les altres persones.
• Finalment, demano a Déu que m’ajudi a acceptar-me. Demano a Déu que m'ajudi a adonar-me de la magnitud amb què sóc estimat/da. Demano sanació, llum, esperança i alegria. Demano a Déu que em mostri un petit pas que pugui fer avui cap a un nou inici. I llavors passo simplement una estona tranquil•la escoltant el que Déu em diu.