Relaxació
Observa on estàs, com estàs, què et passa per dins. Dóna-ho tot a Déu, i demana què busques en aquesta oració
L’ús d’un mantra pot ajudar-te a relaxar enmig de les ocupacions de la teva vida. Pren-te uns instants per situar-te a l’interior d’aquesta estona de pregària. Observa on estàs, com estàs, què et passa per dins. Dóna-ho tot a Déu, i demana què busques en aquesta oració. Podria ser conèixer Jesús més com a Senyor o Messies o amic, o simplement més íntimament. Pren la paraula aramea Maranatha, que significa “Vine, oh Senyor”, i repeteix aquesta paraula mentre respires. Maranatha. Repeteix aquesta paraula durant un parell de minuts i, si et distreus, simplement torna a la paraula.
Lectura
Va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal.
Lc 2,1-20
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August, ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. També Josep pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal.Reflexiona
Així doncs, en aquesta quarta setmana d’Advent, arribem al nou començament més gran de tots: el naixement de Jesús. Era, per descomptat, un nou començament per a tota la humanitat, perquè Déu havia vingut a viure entre nosaltres, com un de nosaltres. Però, per estrany que sembli, era també un nou començament per a Déu. Déu és etern. Déu mai va tenir un inici i mai tindrà un final. Però en el naixement de Jesús, Déu començava una cosa nova: Déu començava a viure una vida humana, amb tot el que això comportava, inclosa la mort.
I què significa això per a mi? Quina rellevància té ara aquest esdeveniment de fa més de dos mil anys? Sant Pau ens diu que Déu es va fer humà en la persona de Jesús, ja que es va "buidar" de la seva divinitat, de manera que pogués experimentar plenament la seva nova humanitat. No es va aferrar a la seva divinitat, sinó que va esdevenir exactament igual que nosaltres. Sant Lluc ens explica que va créixer, no només físicament, sinó també en saviesa i coneixement. Com a Déu, sabia totes les coses; com a humà, les havia d’aprendre de mica en mica, igual que nosaltres.
Aquest total “deixar anar” per part de Jesús té alguna cosa a ensenyar-me. Tinc tendència a aferrar-me al meu passat? Això m’impedeix d’abraçar plenament el moment present i tota la novetat que ofereix? Potser estic deixant de banda els dons que Déu m’ofereix ara, en el moment actual, que en el fons és l’única realitat? El passat se n’ha anat; el futur encara no existeix. Només en el present trobaré Déu.Parla amb Déu
• Imagino que Jesús està assegut aquí amb mi. Davant la seva presència reflexiono sincerament sobre què podria impedir-me començar altra vegada de nou, ara mateix, en aquest moment present. Li demano que em mostri si estic aferrat a alguna cosa que no ajuda, que no m’està donant vida, que potser és fins i tot tòxica.
• Tinc por de deixar anar alguna addicció, perquè la vida semblarà insuportable sense ella? Li demano a Jesús que m’ajudi a confiar prou en ell per fer el primer petit pas, sigui com sigui. Simplement, és reconèixer en mi i davant d’algú que tinc una addicció i que necessito ajuda. Demano el do de l’esperança, que em permetrà veure que és possible un nou inici, una nova vida.
• O potser estic retenint algun rancor que de fet m’està impedint abraçar totalment un nou inici en la relació que s’ha danyat? Demano a Jesús que m’ajudi a deixar anar aquell còmode rancor darrere del qual estic amagat/da, i demano claredat per veure que el rancor m’ajuda ben poc.
• Potser la meva vida ha canviat d’una manera que es fa difícil d’acceptar, i m’aferro desesperadament a un record de com solien ser les coses abans. Parlo amb Jesús sobre tot això, demanant la força per deixar anar el passat i endinsar-me en el present, amb totes les seves possibilitats de nova vida i major llibertat interior. Tant sols cal acceptar-ho.
• I ara m’assec tranquil•lament amb Jesús i deixo que em parli i m’asseguri com tots els seus dons són per a mi font de vida.