Relaxació
The Wise Men were drawn to God by the light of a star. Can you see it? Sit quietly under the light of this star for a few moments. Allow the star to shine on you, illuminate your path and your innermost being.
A mesura que ens preparem per la sessió final, centrem-nos en aquietar la ment. Pren consciència dels sons que t’envolten. Potser pots escoltar el trànsit en segon pla o els sons de la natura, potser el soroll de la tecnologia a casa o als entorns. El que sigui que sentis, fixa’t en aquells sons i deixa’ls fluir. Comença a centrar-te en l’alè senzill i vital que t’ha donat Déu. Respira profundament, inspira tot allò que és la Vida i expira tot el que et pertorbi. Els savis d’orient eren atrets per Déu gràcies de la llum d’una estrella. Pots visualitzar-ho? Seu tranquil•lament sota la llum d’aquesta estrella durant uns instants. Deixa que l'estrella t’il•lumini, resplendeixi en teu camí i sobre el teu ésser més interior. Rep de cor tot el que ara t’ofereix.
Lectura
On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.
Mt 2,1-12
Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes,vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
—On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.
Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
—A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: I tu Betlem,terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.
Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; després els encaminà a Betlem dient-los:
—Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.Reflexiona
Quan arribo als darrers dies del meu recés, puc veure el camí d'un nou començament obert davant meu?
No sabem qui eren aquests savis d’Orient. La tradició es refereix a ells com a reis, però l'Evangeli només els anomena savis. Fossin qui fossin, van veure una estrella i van deixar la família, la llar i totes les seves preocupacions habituals darrere, i la van seguir. Creien que l'estrella significava el naixement d'un gran rei i volien retre-li homenatge. Segurament s'haurien sorprès quan l'estrella es va aturar i restava sobre un humil habitacle. Certament haurien esperat un palau. Però mai no van dubtar ni un moment que havien arribat al lloc adequat. Estaven plens d'alegria —ens explica l'Evangeli—, s’agenollaren i van retre homenatge al nadó. Van confiar en la seva estrella, fins i tot quan els va sorprendre per allò inesperat.
Quan arribo als darrers dies del meu recés, puc veure el camí d'un nou començament obert davant meu? Puc veure l'estrella que brilla sobre aquest nou inici? Quina és l’estrella de la meva vida? Què és el que m’emociona i em dóna energia i alegria? Puc confiar prou en seguir-la, o em retrec per la por? Puc confiar-hi fins i tot quan em condueix a un lloc que no esperava?
Puc emprendre un nou inici?Parla amb Déu
• En presència de Déu, reflexiono una vegada més sobre la meva vida i em plantejo si hi ha alguna estrella que em cridi l’atenció en algun lloc. Podria prendre la forma d'alguna persona que m'inspira, o d'algun esdeveniment que canvia la vida que indiqui un altre camí possible per a mi, o alguna trobada... O potser no sigui cap d'aquestes, sinó només un suau desig interior que no desapareixerà. Puc estar segur/a d’una cosa: si el segueixo, al final em conduirà fins a Déu. Demano a Déu que m’ajudi a reconèixer les estrelles de la meva vida (de vegades n’hi ha més d’una!)
• Reconec l’estrella per l’alegria que provoca. Tanmateix, l’alegria de vegades es veu gairebé sufocada per la por al desconegut. Li demano a Déu que em mostri on és la meva veritable alegria, que em mostri on puc trobar el que més em dóna vida i, a continuació, que m'ajudi a confiar en ella i a iniciar l'aventura malgrat les meves pors. Recordo que el Senyor és el meu pastor, i que mai estic sol/a en el viatge.
• Demano a Déu que em mostri aquelles coses de la meva vida que m’impedeixen seguir l’estrella, coses tals com el meu desig de seguretat, de control, de reconeixement davant dels altres... Demano a Déu que m'ajudi a deixar anar qualsevol cosa que em retingui, de manera que, lliure i alegre, pugui emprendre el camí del meu nou inici.
• I, finalment, m’assec tranquil/la i deixo que Déu em parli.