• Sessió 5: La tomba | Prepara la pregària

    L’oració de cada part d’aquest recés et convida a una manera diferent de créixer, més tranquil•la, més centrada en preparar-te per escoltar la paraula de Déu.

    L’oració de cada part d’aquest recés et convida a una manera diferent de créixer, més tranquil•la, més centrada en preparar-te per escoltar la paraula de Déu. Avui podries començar recollint algun objecte físic, una cosa que puguis subjectar còmodament. Podria ser una tassa, o un tros de fruita, una ploma o un còdol.

    Si no hi ha res més a mà, potser concentra’t en una peça de roba que portis. Tria alguna cosa i entretén-te amb ella un moment en silenci.

    Ara passa aquest objecte per les dues mans. Mira’l bé. Observa com se sent, com de pesat, si és aspre o suau, dur o flonjo. Deixa que la teva atenció estigui concentrada durant uns moments en aquest objecte, que estàs subjectant.

    Ara fem un segon cop d'ull. Què hi ha d'aquest objecte, que no vas veure d’entrada? Què és el que el fa únic? Tot i que es produeixi en sèrie, hi haurà alguna cosa que el distingeixi d’altres del mateix tipus.

    Dedica una mica més de temps a apreciar l'objecte que has seleccionat, cosa que, en última instància, forma part de la creació de Déu. Després escolta aquesta història de la resurrecció i de la vida de l’evangeli de Joan… Després de la lectura, et convidem a fer una pausa i utilitzar la nostra guia complementària “Lectio Divina” per ajudar-te a meditar les Escriptures d’una manera més profunda.

  • Lectura - Joan 11:1-45

    Marta digué a Jesús: "Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis". Jesús li diu: "El teu germà ressuscitarà".

    Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.  Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells.  Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
    Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
    —Senyor, aquell que estimes  està malalt.
    Jesús, en sentir-ho, digué:
    —Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu:  per ella el Fill de Déu serà glorificat.
    Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles:
    —Tornem a Judea.
    Ells li diuen:
    —Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar,  i ara tornes a anar-hi?
    Jesús contestà:
    —¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,  però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
    Dit això, va afegir:
    —Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit,  però vaig a despertar-lo.
    Els deixebles li digueren:
    —Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.
    Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament:
    —Llàtzer és mort, i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
    Tomàs, l’anomenat Bessó,  va dir als altres deixebles:
    —Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!
    Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:
    —Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
    Jesús li diu:
    —El teu germà ressuscitarà.
    Marta li respon:
    —Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
    Li diu Jesús:
    —Jo soc la resurrecció i la vida.  Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més.  ¿Ho creus, això?
    Ella li respon:
    —Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
    Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
    —El Mestre és aquí i et crida.
    Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:
    —Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
    Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà:
    —On l’heu posat?
    Li diuen:
    —Senyor, vine i ho veuràs.
    Jesús començà a plorar.  36 Els jueus deien:
    —Mireu com l’estimava.
    Però alguns d’ells replicaren:
    —Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
    Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.
    Jesús digué:
    —Traieu la llosa.
    Marta, la germana del difunt, li diu:
    —Senyor, després de quatre dies,  ja deu fer fortor.
    Li respon Jesús:
    —¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
    Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls  i digué:
    —Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
    Havent dit això, cridà amb tota la força:
    —Llàtzer, surt a fora!
    I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador.  Jesús els diu:
    —Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
    Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.

  • Reflexió

    • Dues setmanes abans de la mort i la resurrecció de Jesucrist, se’ns convida a preparar-la escoltant la història de Llàtzer, l’home que va morir, però va ser cridat per Jesús de la tomba a la vida. La història és complexa, amb molts personatges. El mateix Jesús domina el drama i el seu centre, proclamant-se com a "la resurrecció i la vida". Dues persones en concret, les germanes de Llàtzer, Marta i Maria, van lluitar per acceptar aquesta reivindicació.
    • Cada germana respon, a la seva manera, a la mort del seu germà. Marta va expressar la seva creença en la resurrecció el darrer dia i, en sentir l’afirmació de Jesús de ser la "resurrecció i la vida", expressa la seva fe en ell com "el Fill de Déu que havia de venir al món". Però quan arriba a la tomba, sembla haver oblidat la seva fe en ell i adverteix a Jesús que el seu germà porta quatre dies mort.
    • Maria, presentada al començament de la història com la persona que havia ungit el Senyor amb ungüent abans que ell anés a morir, arriba a la tomba i, juntament amb altres del dol, deixa pas a les seves llàgrimes. També sembla manca de fe en Jesús, com "la resurrecció i la vida".
  • Parla amb Déu

    Imagina’t per un moment que ets Llàtzer... tornant a la vostra vida diària després d'aquesta experiència... com seria això?
    • Jesús també plorava, però, en el grec original, s’utilitza una paraula diferent per al seu plor. Molts creuen que Jesús plorava a causa de la resposta fefaent de les dues germanes a la mort del seu germà; el seu comportament, quan s'enfrontava a la mort, no era el que podríem esperar de les persones que accepten Jesús com "la resurrecció i la vida". La qualitat d'aquesta nova vida ressuscitada es fa palesa en l'aparença de Llàtzer, quan va sortir de la tomba. Si et situessis en aquesta escena, com hauries pogut respondre en veure que Llàtzer sortia de la tomba? Amb incredulitat? Amb sorpresa? Amb por, potser?
    • Llàtzer encara estava embenat amb la roba d’amortallar i havia tornat a aquesta vida, només per tornar a morir. Va experimentar reanimació en lloc de resurrecció. En canvi, quan Jesús es va aixecar de la tomba el dia de Pasqua, va deixar la seva roba sepulcral a la tomba (Joan 20: 6-7). Imagina’t per un moment que ets Llàtzer... tornant a la vostra vida diària després d'aquesta experiència... com seria això?
    • La nova vida de resurrecció que va viure ens ensenya sobre la nova vida, que és el regal de Déu per a nosaltres, com a resultat dels esdeveniments que commemoren anualment en època de Pasqua. Porta ara tot el que t'hagi sorprès durant aquest temps de pregària al Senyor.
Inici