Sessió 7: El jardí | Prepara la pregària
En el seu llibre Els exercicis espirituals, Ignasi de Loiola suggereix diverses maneres d’endinsar-se en un moment de pregària. Una d’elles és bastant senzilla, però també pot semblar estranya al primer cop d’ull. "Pensa", suggereix, "com és que Déu nostre Senyor et mira." Quina és la teva primera reacció en sentir aquesta invitació?
Hi ha diversos llocs als evangelis on se’ns diu que Jesús va mirar fixament a les persones, com si les pesés. Però la seva mirada sempre era compassiva, mai durament crítica. Potser això t’ha ajudarà a veure què té al cap Ignasi. Prova-ho, doncs! Atura’t un moment o dos, ara, per considerar com és que Déu et mira.
Jesús és Déu amb cara humana. Per tant, és literalment possible imaginar la mirada de la cara de Crist mentre et mira i, tot seguit, et presta atenció. Com descriuries aquesta mirada a un amic que t’ha preguntat sobre això?Introducció al format de la sessió final
En aquesta sessió final, finalitzarem el nostre recés mitjançant un llarg temps de “Lectio Divina” basada en la narració de la Resurrecció de l’evangeli de Joan.
El títol de la nostra sessió final és "El jardí". Així, mentre et prepares per entrar en un moment de lectura meditativa amb aquest passatge, pren-te un moment per quedar-te quiet... imagina’t caminant pel jardí de la tomba de Jesús mentre escoltes la primera part de la nostra lectura de l'evangeli de Joan... Escolta o llegeix el passatge unes quantes vegades per contestar les preguntes, que es plantegin sobre el significat. Invita Déu que et parli a través del text. Demana obertura. Deixa’t romandre en una quietud expectant.Lectura - Joan 20: 1-10
El primer dia de la setmana, mentre encara era fosc, Maria Magdalena va arribar a la tomba i va veure que la pedra havia estat treta de la tomba. I va córrer cap a Simó Pere i l'altre deixeble que Jesús estimava, i els va dir: "Ens han tret el Senyor de la tomba i no sabem on l'han posat. "Llavors, Pere i l'altre deixeble es van dirigir cap a la tomba. Els dos corrien junts, però l’altre deixeble va foragitar Pere i va arribar primer a la tomba. Es va inclinar per mirar i va veure els embolcalls de lli que hi havia allà, però no va entrar. Llavors Simó Pere va venir seguint-lo i va entrar a la tomba. Va veure que hi havia els embolcalls de lli, i la tela que hi havia al cap de Jesús, que no tenia els embolcalls de lli, sinó que s’enrotllaven per un lloc. Llavors també hi va entrar l’altre deixeble, que va arribar primer a la tomba, i va veure i creure; perquè encara no havien entès l'escriptura, que hauria de ressuscitar entre els morts. Després els deixebles van tornar a casa seva.
Comença la fase de “Lectio”
Segueix el pas lentament i suaument, escoltant amb el cor les paraules. No cal precipitar-se. No cal arribar al final del passatge. Quan una paraula o frase en particular et colpeja i sembla tenir una mica de sabor, perde’t amb ella...Ara passa a la fase de “Meditatio”
Atura’t amb ella. Deixa ressonar la paraula o la frase. Repeteix-te-la a tu mateix, assaboreix-la, deixa-la ressonar i que t’amari, fins que comenci a sortir el "sabor", i després......Quan estiguis preparat, entra a la fase d'”Oratio”...
...deixa’t respondre’t en oració, en paraules des del cor, o un espai ple de silenci, o un sentiment espontani i sense parar. Quan creguis que ho has madurat, comença a llegir-lo de nou...Continua amb la següent lectura Joan 20: 11-18
Repeteix el mateix procés amb la següent part de la història de l’evangeli de Joan:
Però Maria es va quedar plorant fora de la tomba. Mentre plorava, es va inclinar per mirar la tomba; i va veure dos àngels de color blanc, asseguts on el cos de Jesús havia estat posat, l’un al cap i l’altre als peus. Li van dir: "Dona, per què plores?" Ella els va dir: "S’han emportat el meu Senyor i no sé on l'han col•locat". Quan ho va dir, es va girar i va veure Jesús que estava allà, però no sabia que era Jesús. Jesús li digué: “Dona, per què plores? qui busques?” Creient que era el jardiner, ella li va dir: "Senyor, si us l’heu emportat, digueu-me on l'heu posat i jo el trauré". Jesús li va dir: "Maria!" Ella es va girar i li va dir en hebreu: "Rabbouni!" (que vol dir “mestre”).Jesús li va dir: "No em toquis, perquè encara no he pujat al Pare. Però ves als meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu”. Maria Magdalena va anar i va anunciar als deixebles que havia vist el Senyor; i els hi va dir que ell li havia dit aquestes coses.
Comença la fase de “Lectio”
Segueix el pas lentament i suaument, escoltant amb el cor les paraules. No cal precipitar-se. No cal arribar al final del passatge. Quan una paraula o frase en particular et colpeja i sembla tenir una mica de sabor, perde’t amb ella...
Ara passa a la fase de “Meditatio”
Atura’t amb ella. Deixa ressonar la paraula o la frase. Repeteix-te-la a tu mateix, assaboreix-la, deixa-la ressonar i que t’amari, fins que comenci a sortir el "sabor", i després...
...Quan estiguis preparat, entra a la fase d'”Oratio”...
Finalment, quan estiguis preparat, marca el final del teu temps de pregària amb algun gest o paraules de pregària conclusiva. Després és possible que vulguis anotar qualsevol cosa que sembli significatiu.
Mirant cap endavant
Potser puguis notar algun canvi en tu mateix o en la teva oració, durant les setmanes des que va començar aquest recés. Potser havies estat demanant a Déu algun regal en concret, i tens idea que el regal se t’ha donat, total o parcialment. És possible que Déu t’hagi donat molt més del que podries demanar, o, fins i tot, imaginar, quan vas emprendre aquest viatge. Dedica un temps per agrair a Déu tot el que Déu ha fet amb tu durant aquest període.
Ara esperem els propers dies i setmanes. Hi ha algun "tema inacabat" des de l’inici del recés? Un àmbit de la teva vida on encara puguis veure Déu treballant, un regal que creus que necessites, però que encara esperes? Demana a Déu allò que siguis conscient d’esperar en el futur immediat.Oració de cloenda de la Quaresma (adaptada des del Suscipe)
Vós tot m’ho heu donat.
A Vós, Senyor, ho torno.
Tot és vostre; feu el vós voleu.
Deu-me el vostre amor i gràcia,
que això em basta.