• Sessió 1: Déu amb nosaltres

    Relaxació

    Normalment ens preparem per a una reunió o conversa important enfocant la ment i el cos perquè puguem estar del tot presents. Al començament de cada sessió, us suggerim un exercici de quietud i us guiarem a través d’ell. Comencem avui convidant-te a notar la respiració, el ritme i la sensació i el so de cada respiració mentre inspires i exhales. Amb cada respiració, tracta de centrar-te en l’aquí i l’ara. A cada respiració, deixa anar qualsevol tensió o preocupació que puguis sentir que no sigui aquí, encara, en aquest espai. L’Evangeli de Joan ens diu que Déu és amb nosaltres. Déu és aquí ara, esperant per omplir-te de gràcia i de pau.

  • Joan 1,1-14

    La lectura per la sessió d’avui és el Pròleg de l’Evangeli de Joan.

    Al principi existia
    el qui és la Paraula.
    La Paraula estava amb Déu
    i la Paraula era Déu.
    Ell estava amb Déu al principi.
    Per ell tot ha vingut a l'existència,
    i res no hi ha vingut sense ell.
    En ell hi havia la vida,
    i la vida era la llum dels homes.
    La llum resplendeix en la foscor,
    i la foscor no ha pogut ofegar-la.
    Déu envià un home que es deia Joan.
    Vingué com a testimoni
    a donar testimoni de la llum,
    perquè per ell tothom cregués.
    Ell no era la llum,
    venia solament a donar-ne testimoni.
    Existia el qui és la llum veritable,
    el qui ve al món
    i il•lumina tots els homes.
    Era present en el món,
    que per ell ha vingut a l'existència,
    i el món no l'ha reconegut.
    Ha vingut a casa seva,
    i els seus no l'han acollit.
    Però a tots els qui l'han rebut
    als qui creuen en el seu nom,
    els ha concedit de ser fills de Déu.
    No han nascut
    per descendència de sang,
    ni d'un desig carnal,
    ni d'un voler humà,
    sinó de Déu mateix.
    El qui és la Paraula s'ha fet home
    i ha habitat entre nosaltres,
    i hem contemplat la seva glòria,
    glòria que ha rebut
    com a Fill únic del Pare,
    ple de gràcia i de veritat.

  • Reflexiona

    Al llarg d’aquest any de pandèmia molts de nosaltres ens hem trobat distanciats de les coses que ens ancoren al que som, o que pensàvem que érem.

    Al llarg d’aquest any de pandèmia molts de nosaltres ens hem trobat distanciats de les coses que ens ancoren al que som, o que pensàvem que érem. Els nostresmodels de vida familiar han canviat: les relacions, la feina, el lleure... Qui o què ens dóna una idea de qui som en aquests moments? Qui o què pot trencar la solitud i l'aïllament, l'ansietat i la incertesa? El nom d’Emmanuel significa que Déu és amb nosaltres. Això és el que Déu és: aquell que sempre està amb nosaltres; el Déu que és a prop nostre, passi el que passi. Res no ens pot separar de l’amor de Déu en Crist Jesús.

    Joan ens diu que, des del principi, la identitat més profunda de Déu és ser paraula, vida i llum. Això és el que és Déu, i Déu vol compartir aquesta naturalesa i identitat amb nosaltres. Déu vol parlar, posar-se en relació amb nosaltres. Déu vol donar-nos vida, a nosaltres i a tota la creació. Déu és present a la meva vida i Déu mateix és la meva vida. En Déu no hi ha cap foscor. Res a la meva vida ni al món mai no podrà ser més fort que l’amor de Déu, manifestat a través de Jesús.

    Qualsevol que accepti la Paraula feta carn, rep el poder de convertir-se en fill d’un Déu pacient i amable, que espera que acceptem el do de la gràcia i la veritat, que s’ofereix lliurement i sense condició.

    El pròleg de l’Evangeli de Joan ens diu que tenim una opció: acceptar o no la Paraula feta carn. Totes les històries que escoltarem durant l’Advent mostren que Déu ens ofereix el do de la seva presència. Maria, Josep, Zacaries i Isabel, savis i pastors, reis i hostalers, reben la mateixa oferta. Davant de desconeguts podem obrir-nos al Déu de les sorpreses o callar, rebutjar l’oportunitat com una amenaça o abraçar-la com un regal. L’elecció és nostra.

  • Parla amb Déu

    • Com em sento quan escolto l’Evangeli parlar del pla de Déu per compartir la nostra vida humana plenament i des de dins? Com reacciono al pensament de la llum de Déu, que brilla en mig de la foscor? Aquest any hi ha hagut molta incertesa i ansietat. Potser m’he trobat ‘a les fosques’. Aquest recés és una oportunitat per a compartir amb Déu com m’he sentit en mig de la foscor. Ha sortit a la llum alguna cosa que no hagués notat abans: sobre mi, sobre la meva vida i les meves relacions, sobre el món que m’envolta? Dedico una mica de temps a assaborir les paraules: "la llum brilla en mig de la foscor i la foscor no la pot dominar". 
    • Torno a escoltar aquestes paraules: “Era present en el món,
      que per ell ha vingut a l'existència,i el món no l'ha reconegut.Ha vingut a casa seva,i els seus no l'han acollit.” Què és el que m’ha ajudat recentment a reconèixer i acceptar Déu que s’ha fet present a la meva vida quotidiana? En temps de dificultats pot ser difícil creure que Déu estigui realment amb nosaltres, que estem en mans de Déu, passi el que passi. Les dificultats d’aquest any han desafiat la meva capacitat per viure amb fe, esperança i amor? O potser han crescut en mi, malgrat tot?
    • Joan segueix dient, “Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom,els ha concedit de ser fills de Déu.” Què significa per a mi que se’m doni aquest poder? Dirigeixo els meus pensaments cap a les moltes persones de qui depenc: la meva família, els meus amics, totes les persones de servei que fan possible la meva vida, qualsevol persona que he trobat com a força i suport durant la pandèmia, aquells que han vingut a mi per obtenir ajuda. Què significa per a mi veure'ls com a fills de Déu, com a germans i germanes?
    • Demano a Déu que encengui la llum de la gràcia i la veritat al meu cor, de manera que pugui veure’m a mi mateix i al món que m’envolta amb els seus ulls misericordiosos. Ara que entro a l’Advent, poso nom ales gràcies que necessito i desitjo en aquest moment. Passo una estona tranquil•lament permetent que la paraula de Déu arreli en mi i es converteixi en carn pròpia.
Inici