Sessió 2: Com podrà ser això?
Maria va escoltar la paraula de Déu i la meditava al seu cor.
Relaxació
Quan comencis aquesta estona de pregària, deixa que el teu cos s’instal•li en una posició tranquil•la i còmoda. Deixa que la teva ment s’assereni, posant les teves preocupacions en mans de Déu durant aquesta estona. Escolta els sons que t’envolten, concentra’t en els més llunyans i els més propers: els sons de la teva cambra, el so de la teva respiració. Relaxa’t mentre sents cada respiració.
Maria va escoltar la paraula de Déu i la va reflexionar al seu cor.Demana obrir el cor i la ment a allò que Déu està intentant anunciar-te ara mateix.
La lectura per la sessió d’avui és de l’Evangeli de Lluc: Lc 1,26-38
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep, i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Alegra’t, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu!
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
--Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué:
--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.Reflexiona
Com pot ser això? Per què jo? Com puc estar segura? Com ho faré?
No és fàcil imaginar l’Anunciació. No sabem del cert què va passar ni com ho va viure Maria, aquesta extraordinària comunicació de Déu. Les pintures medievals són boniques, però sovint representen un esdeveniment exaltat, lluny de la confusió i el caos de la realitat humana. Si Mariaera a casa, l’entorn domèstic seria senzill i desordenat, ple de trets banals i quotidians de la vida d’una nena, en un entorn senzill. Potser va veure la ferma figura d’un àngel, o potser això va passar en un somni. Tal vegada va començar com un xiuxiueig interior que va anar creixent i es va convertir en quelcom clar i inconfusible.
El que sí sabem és que la primera reacció de Maria va ser fer preguntes: Com pot ser això? Per què jo? Com puc estar segura? Com ho gestionaré? Són preguntes amb què molts de nosaltres ens hem enfrontat en moments clau de la nostra vida.
Com a dona, Maria té molt poc o cap valor en la seva societat, excepte en relació amb una altra persona. Tot i així, de la seva resposta depèn el destí de la humanitat sencera. Se sent incerta, incapaç per a la tasca, està confosa. Però també té fe en Déu, posseeix un cor generós, disposat a arriscar-se i avançar confiant que Déu estarà amb ella.
Déu-amb-nosaltres cobrarà vida en Maria; només cal que ella permeti que això passi. Déu coneix les seves pors i espera pacientment que faci l’elecció. Déu sap el que hi ha al més profund del nostre cor, molt millor del que ho sabem nosaltres mateixos. La forma com Déu ens tracta és mitjançant la col•laboració, i no la imposició. Déu coneixles nostres vacil•lacions, dubtes i pors, ino té pressa. Espera, tant en els moments crucials com en els trivials de la nostra vida a que diguem “sí”.Parla amb Déu
- He sentit al llarg d’aquest any alguna cosa que vulgui néixer? Potser ha estat un temps incert, amb moltes demandes inusuals quan ens estem preparant per a una "nova normalitat". Potser he tingut algun sentiment de pèrdua, tal vegada la mort m’ha tocat d’a prop, la d’algú que se sentia segur, d’algun familiar o amic. He estat capaç de compartir-ho amb Déu, permetent-me la vulnerabilitat del dol, o m'he tancat en mi mateix, confiant en els meus propis recursos?
- Si he patit pèrdues i amenaces, potser també se m’ha ofert una nova oportunitat que obre noves vies. La pandèmia ens convida a una nova solidaritat amb els pobres i els marginats, amb tot el que és fràgil al nostre món. Quins punts forts i gràcies he sentit que necessitava per respondre al món tal com és ara? Demano a Déu que ampliï els meus horitzons, que obri la meva ment i em doni força al cor per veure on em pot conduir aquesta nova manera de ser jo, i com puc actuar al món.
- La paraula ‘àngel’ significa missatger. Quins missatges de Déu estic escoltant ara mateix? Quin tipus de missatger puc ser per als qui m’envolten? Puc ser una bona notícia o una mala notícia: l’elecció és meva. Passo una estona amb Déu, escoltant el més profundament possible allò que Déu m’anuncia.