• Sessió 4: Tornar a casa per un altre camí

    Relaxació

    Quan arribis al lloc de pregària, deixa que els teus sentits et condueixin a la quietud. Què pots sentir a més a més de la música? Pots escoltar els sons a fora i a l'interior del lloc on ets? Potser perceps el perfum d’una espelma, sents la frescor de l’aire fresc o la pluja, la sensació de calor de la cambra que contrasta amb el fred exterior. Deixa que els teus sentits t’atraguin cap al moment present i sent la presència del teu Pare i Creador.

  • La lectura per a la sessió d’avui és de l’Evangeli de Mateu, Mt 2, 9-12

    L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa

    Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
    I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

  • Reflexiona

    Parlem de "veure les estrelles" quan ens hem donat un cop al cap que ens deixa mig estabornits. Aquest tipus d’experiència fa sentir-nos fora de lloc i quedem desequilibrats. Potser és així com es van sentir els savis. Estaven acostumats a controlar allò que veien i sentien: les estrelles eren una font de saviesa, guiant-los amb regles conegudes. Però, de sobte, hi ha una estrella que no es comporta de manera normal, i aquí tenen una experiència que trenca totes les seves expectatives.

    El Déu misteriós i omnipotent neix en pobresa, lluny dels palaus reials i dels passadissos del poder. Ells porten tresors, símbols del poder de la riquesa i l’estatus, del coneixement i la saviesa, de la vida i la mort. Tot i això, els posen als peus d’un nadó acabat de néixer, nascut d’una mare humil, vigilat per un fuster i uns pastors errants. Res de tot això era previsible.

    El que es troben a Betlem és el Déu de les sorpreses, el Déu imprevisible que mai no es pot domesticar ni preveure. Aquest és el Déu que ens crida a tornar a casa ‘per un altre camí’. Potser ens hem acostumat a un camí molt fressat. No a tothom li agraden les sorpreses, i és possible que ens trobem còmodes i complaents, cenyitsamb els nostres cinturons de seguretat. I vet aquí que Déu ens crida a sortir a fora de nosaltres mateixos: sortiu de la vostra zona de confort, ens diu, camineu pel costat inexplorat...

    Quan Jesús s’haurà fet gran, cridarà a moltes persones a deixar el camí familiar. Va cridar samaritans i jueus, sacerdots i prostitutes, levites i leprosos, a convertir-se en membres d'una família, units en l'amor i el servei dels uns als altres. Això és el que significa acceptar-lo a les nostres vides i convertir-nos en fills de Déu. Arribem a la casa a Déu pel camí de Déu, no pel nostre. Fem via caminant amb fe i confiança, amb la ment i el cor oberts.

  • Parla amb Déu

    • Quina és l’estrella que he seguitper recórrer el camí de la meva vida? En quines coses he confiat per sentir-me segur i ben establert al meu propi lloc? Potser aquest any m’he aferrat encara més a les mevesseguretats: ha estat un any precari amb perills al voltant nostre. Però potser hi ha hagut una altra trucada, una veu petita i tranquil•la que em convidava a viure altres opcions, unes relacions diferents. Puc escoltar aquesta veu ara, en el silenci?
    • Quins són els tresors de la meva vida? Jesús ens diu: « Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.» (Mt 6,21) Què és el que em produeix una sensació de poder i estatus? Què és el que em fa sentir fràgil i vulnerable? Mentre prenc el meu temps per estar seré itranquil, puc compartir amb Déu els meus desitjos i angoixes, els meus temors i els meus somnis. Tinc la vivència de que Déu m’està oferintels seus dons ara mateix? 
    • M’assec tranquil•lament i contemplo el nen Jesús, dormint als braços de la seva mare. Què vull dir-li a ell, a ella? Potser voldria tenir-lo amb mi i abraçar-lo;  ell, el fill de la promesa, l’estrella que em guia. O potser no em sento digne i no m’atreveixo a tocar-lo. Puc permetre que Déu, la Paraula feta carn, em toqui a mi?
Inici