• Sessió 5: Un futur ple d’esperança

    Relaxació

    Arribo a aquesta estona de pregària quieta amb el desig de sentir-me tranquil i a la presència de Déu. Potser la meva ment divaga, i pensi que aquest és un temps perdut, quan la vida reclamaacció i resultats.

    Ofereixo a Déu el regal d’aquesta estona, i permeto que passin els minuts sense mesurar-los ni comptar-los. Inspirant, expirant, em relaxo ireposo en aquestcomençament.

  • La lectura de la sessió d’avui és de l’Evangeli de Mateu, Mt 2, 13-21

    Fugida a Egipte
    Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
    --Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
    Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, sen’anà cap a Egipte  i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill.

    Matança dels infants de Betlem
    Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:
    A Ramà se sent un crit,
    plors i grans planys:
    és Raquel que plora els seus fills,
    i no vol que la consolin,
    perquè ja no hi són.

    Retorn d'Egipte
    Després de la mort d'Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué:
    --Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant.
    Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel.

  • Reflexiona

    No cal dir que no es tracta d’una escena nadalenca feliç: refugiats que fugen del terror i la destrucció, nens assassinats per un governant opressiu, gent sensellari dol desolat. L’Evangeli de Mateu explica que Raquel plora els seus fills i es nega a ser consolada. Però aquesta cita de Jeremies és una profecia plena d’alegria, d’esperança i consol. Déu diu a continuació: “Detura el teu lament i el plor dels teus ulls; perquè hi ha un guardó per al teu treball..., hi ha una esperança per al teu futur.” (Jer31, 15-17)

    Cada dia els nostres diaris estan plens de violència i destrucció, crueltat i mort, racisme i opressió de molts tipus. Seria fàcil desesperar-se, sobretot perquè preveiem un futur incert. Però enmig de tot això, Déu és amb nosaltres i ens ofereix un futur ple d’esperança. Nosaltres mateixos podem formar part d’aquesta esperança per al futur del món.

    Si ens deixem conduir pel camí de Jesús, compartint la fe i el coratge de Josep i Maria, la confiança dels pastors i els savis, la benvinguda d’Elisabet i de totes les figures conegudes del Nadal, ens trobarem fent realitat la història del naixement de Crist. Aquest és el veritable regal de Nadal: el regal de Déu per a nosaltres, però també el nostre regal a Déu.

    Les cançons de Nadal, les nadales, ens canten les ganes de portar un regal al Jesús del pessebre. Què podem portar millor que el desig de transformar el nostre cor per la inconcebible generositat de Déu? Déu no vol res més de nosaltres que aquesta voluntat perquè es compleixi el seu somni de ser Déu amb nosaltres.

  • Parla amb Déu

    Com sóc cridat a la meva vida a escoltar atentament les promeses de Déu?
    • La història nadalenca està plena de viatges, tant físics com espirituals. Ningú que participa en la història de l’Encarnació es queda al mateix lloc on era quan va començar. La invitació de Déu espera la nostra resposta, però mai no ens deixa quiets. Potser em trobo fugint de les parts més dures de la història; aquest no és el Nadal segur i feliç de la infantesa. Com reacciono davant dels episodis més punyents de la narració, on res es segur o estable? Em prenc temps per entrar en els pensaments de Josep i Maria mentre empaqueten i escapen, amb l’horror darrere d’ells. Potser parlo amb ells o participo de la seva conversa. Com em sento, tractant de mantenir la fe i l’esperança vives en una situació així? Què vull dir-li a Déu?
    • Jesús és tan petit i vulnerable... S'escapa, mentre que d'altres moren. Faig que els meus pensaments es concentrin en els molts refugiats i nens aterrits, les famílies desesperades a les nostres fronteres ara mateix, que intenten trobar refugi i una nova vida. Han canviat aquestes meditacions d’Advent la meva manera de pensar? Com veig en ells al Déu amb nosaltres?
    • Finalment, m’assec tranquil·lament i permeto que Déu em parli a través de les Escriptures. Potser em prenc un temps per trobar la profecia de Jeremies i participo de l’alegria de Raquel, malgrat els seus plors i la seva desolació. Com em parlen aquests fragments de les Escriptures en moments de joia o de tristesa? Hi ha alegries i penes meves que vull compartir amb Déu ara mateix? Josep és presentat com un model d’obediència, una paraula que significa escoltar atentament. Com sóc cridat a la meva vida a escoltar atentament les promeses de Déu?
  • Cloenda

    Ara que estàs acabant aquest recés d’Advent, pot ser profitós dedicar un temps a reflexionar sobre el camí recorregut. Els temps de reflexió i de pregària sobre la paraula de Déu, han mogut el teu cor d'alguna manera o t’han fet pensar de forma diferent el fet de l'entrada del Déu-amb-nosaltres al sí de la vida humana? Hi ha algun passatge o paraula de les Escriptures que hagi esdevingut especial per a tu? De quina manera has trobat Déu-amb-tu en els esdeveniments de la teva vida o en el món que t’envolta?

    La història de Nadal té moltes implicacions tant espirituals com pràctiques. T’has trobat lluitant en algun moment o resistint les paraules i el significat dels textos de l’Escriptura que has llegit? Et serà profitós fer una mirada cap enrere a qualsevol idea o il•luminació que hagis rebut, o a qualsevol invitació per respondre a la paraula de Déu. Has descobert alguna ferida que necessiti curació o transformació? Hi ha hagut algun sentiment de creixement en fortalesa per avançar en algun aspecte o forjar un nou camí? En què o en quin moment Déu et pot estar conduinta casa "per un altre camí"?

    La història de Nadal està plena de sorpreses i de persones que permeten a Déu entrar a la seva vida de forma inesperada. Sobretot és una història d’obediència, de persones que escolten atentament el somni de Déu i el comparteixen, cadascuna segons la seva capacitat. Pren-teun temps per explorar el significat de la gràcia que se t’ha ofert, per demanar valentia per respondre i per donar gràcies a Déu per tots els seus regals: els reconeguts i que han actuat, i els que encara has d’entendre i realitzar. Potser pots oferir a Déu com a regal de Nadal el teu temps i atenció els propers dies, mentre continues el camí cap a Betlem per trobar-te amb Jesús l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres.

    O Saviesa ...
    Senyor i guia ...
    Arrel de Jessé ...
    Clau de David ...
    Sol naixent ...
    Rei de les nacions ...
    Emmanuel ...
    Vine, Senyor Jesús!

Inici