User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Pregària diària - 2020-03-24

Presència de Déu

Un jove em deia un dia: «amb el Senyor no ens trobem mai, perquè portem ritmes de vida diferents». Miro en aquest moment de trobar «quin és el meu ritme»; no aquell que em posen des de fora, sinó aquell en el qual m'és més fàcil de sentir la teva presència. M'hi ajudo del silenci, del prendre consciència de la respiració

Llibertat

Demano a Déu gràcia i força per posar els meus desigs,
les meves intencions, els meus sentiments
al servei d'una vida plena i basada en l'amor

Consciència

Prenc consciència del bé que rebo de Déu i els altres. A vegades no en sóc prou conscient. Em queixo i em lamento contínuament per no ser prou estimat, quan realment és molt el que cada dia li dec i dec als altres

Paraula de Déu

Joan 5,1-3.5-16

Després d’això, en ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:
—Vols curar-te?
El malalt li respongué:
—Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
—Aixeca’t, pren la llitera i camina.
A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:
—Avui és dissabte i no t’és permès de portar la llitera.
Ell els respongué:
—El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina".
Li preguntaren:
—Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la llitera i camina"?
Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:
—Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li.

Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

Active
Default
  • Quantes vegades devem haver escoltat aquesta narració? La guarició del paralític de Betzata ens posa davant de diferents situacions. La primera és que, coneixent Jesús, quan s’acosta a Jerusalem, al Temple, nosaltres ja patim. La seva oposició ens interpel·la fortament i ens obre molts interrogants. Un Jesús, nascut a Betlem, crescut a Natzaret, enfrontant-se al que havien fet amb el Temple i amb el compliment de la Llei de Déu, no ens pot deixar indiferents.
  • Segon, tenim una piscina on malalts de tota mena esperen ser curats. Esperança i desesper. Situacions com aquesta segur que les hem vist. Jesús hi va. Troba un home que sabia portava allà molt de temps i li diu una frase senzilla i directa: “vols curar-te?” L’home tampoc dona voltes, amb impotència descriu cruament el que li passa: no té ningú que l’ajudi i, quan ell hi arriba, un altra ja hi ha baixat. Només aquestes paraules ja obren dintre nostre una dimensió personal: la solitud de no ser ajudat, el veure que un altre, amb més mitjans, sempre ens passa a davant. El paralític esdevé un símbol.
  • La narració no s’atura, va ràpida, les paraules són molt tallants: aixeca’t, pren la teva llitera i camina. Jesús no dona voltes tampoc. I l’home s’aixeca i camina. Què va passar? Hi va haver confiança, hi va haver poder? Ara, l’home té força fins i tot per portar la llitera.
  • No obstant, la història feliç presenta tot seguit el seu realisme: era dissabte i no estava permès un acte com aquell, ni curar ni portar la llitera. La pregunta inquisitiva anuncia mal temps: qui ha estat que t’ha fet això? Impressiona, plens ja d’arribada de setmana santa, sabem el valor que tenen aquestes paraules. Durs de cor no s’alegren amb la salut del paralític, en realitat no defensen la Llei, rebutgen Jesús.
  • Per últim, Jesús torna a trobar el paralític i sembla que encara li queden unes paraules per dir-li: “no pequis més, que no et passin coses pitjors”. Quedava el cor per curar. I fou fet. Però la curació, és cert que ens porta aspectes de misericòrdia i perdó que sempre ens ajuden, no obstant va plena ja del dijous sant i de la condemna. La missió de Jesús tindria un alt preu. El rescat de l’ésser humà no li seria fàcil. I ell no recularia, era el seu camí, el camí que el Pare havia fet créixer dintre seu. En la narració es barregen alegria i tristesa. I nosaltres que ens ho mirem, sobtats, meravellats, tristos també.
  • M Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Encara a la seva presència, confio a Jesús aquelles llums i aquelles foscors que he sentit durant la pregària.

 

Conclusió

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.

Amén

Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús