Durant uns moments fixo l'atenció en la meva respiració. És el ritme de la vida que m'acompanya d'una manera discreta però incessant. Quan m'aturo és quan en prenc consciència. Amb Déu em passa una cosa semblant. Només aturant-me, ni que sigui un moment, puc percebre la seva presència discreta i incessant que em dóna la Vida.
"En aquells dies, Déu m'ensenyava com un mestre ensenya el seu deixeble" St. Ignasi.
Faig memòria de totes les coses que Déu m'ha ensenyat i m'ensenya encara, li demano la gràcia i la llibertat de deixar-me transformar per la seva Paraula.
Prenc consciència de les darreres hores o dels darrers dies viscuts. Recordo aquells bons moments en què m'he sentit ple i feliç. Però també d'aquells en què ha aparegut l'ombra de la tristesa. És la meva vida, i n'estic agraït.
Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava:
—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.
Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo.
El centurió li respon:
—Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo.Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Després Jesús digué al centurió:
—Vés-te’n, i que es faci tal com has cregut.
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.
Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.
Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Ell va portar les nostres febleses
i prengué damunt seu les nostres malalties.
Com ha ressonat en mi la Paraula de Déu? M'ha deixat fred o m'ha mogut a consol i pau? Contemplo Jesús dret o assegut al meu costat, i comparteixo amb Ell els meus sentiments.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar