Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava:
—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.
Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo.
El centurió li respon:
—Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo.Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Després Jesús digué al centurió:
—Vés-te’n, i que es faci tal com has cregut.
I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.
Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.
Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
Ell va portar les nostres febleses
i prengué damunt seu les nostres malalties.