Presència de Déu
Assegut davant la pantalla, tanco els ulls durant uns moments. Pot ajudar-me repetir interiorment, diverses vegades i al ritme de la respiració una senzilla salutació: «Senyor, Déu de la Vida, aquí em tens».
Assegut davant la pantalla, tanco els ulls durant uns moments. Pot ajudar-me repetir interiorment, diverses vegades i al ritme de la respiració una senzilla salutació: «Senyor, Déu de la Vida, aquí em tens».
És la por allò que mata la meva llibertat i fa que m'aferri a l'autoritat, a la seguretat, a allò que conec des de sempre. Demano coratge per a poder trencar amb tot allò que no em deixa estimar amb llibertat.
Contemplo el dia, però no des dels meus interessos, sinó des de Déu. Com he actuat... com he mirat... de què he parlat... he tingut present el company, el germà... en ells puc trobar Déu. L'he buscat?
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:
—Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu:
—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Quins sentiments sorgeixen en mi en pregar i reflexionar sobre la Paraula de Déu? M'imagino Jesús mateix, assegut o dret, a prop meu, i li obro el cor.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar