User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Pregària diària - 2020-09-20

Presència de Déu

En el moment que em poso aquí en presència seva, Déu ja hi és i m'espera. Déu sempre arriba abans que jo. Vol fer-se present enmig de la meva vida tal com és. Faig un moment de silenci interior per ser més conscient d'aquest amor que no s'assembla a res.

Llibertat

Aquesta setmana et vull demanar llibertat de les falses seguretats, aquelles que m'endureixen i m'aïllen dels altres. En el dubte i en la recerca, la meva confiança és molt més gran.

Consciència

La meva existència transcorre enmig d'una teranyina de relacions amb les persones que m'envolten, amb la natura, amb Déu. Prenc consciència d'aquestes relacions, donant gràcies per la vida que flueix a través d'elles. Algunes d'aquestes relacions estan potser ferides o trencades, i això em produeix tristesa, enuig o decepció.
Demano el do de la reconciliació i el perdó.

Paraula de Déu

Mateu 20,1-16

Jesús va explicar als seus deixebles aquesta paràbola:

Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina i els digué:
—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué:
—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
Ells li responen:
—És que ningú no ens ha llogat.
Els diu:
—Aneu també vosaltres a la meva vinya.
Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:
—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari i deien:
—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
L’amo va respondre a un d’aquests:
—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?
Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

Active
Default
  • La coneguda paràbola dels “treballadors de la vinya” bé podria anomenar-se també la del “propietari bo”, ja que, en definitiva, amb ella Jesús vol donar-nos a conèixer la seva experiència personal d'un Déu que, per sobre de tot, és bo. Per això Jesús recorre a experiències vitals mil vegades vistes o compartides a Natzaret, on va passar bastants anys exercint la feina d'artesà i constructor (així, i no per "fuster", ha de traduir la paraula "teknon" de Mc 6,3), i on va veure la plaça de la vila plena de treballadors i jornalers esperant algú que els contractés per a un treball eventual. La precarietat laboral no és cosa d'ara! Ve de lluny.
  • Com que aquell bon propietari o contractista és Déu -ens ve a dir Jesús-, ve a buscar la nostra col·laboració. Ens necessita per al treball, però no ens proposa per a això una relació comercial-mercantil, d'equivalència, de tantes hores treballades tant sou rebut. Així funcionem els humans, que no som tan bons ni tan sobreabundants, però no Déu. La nostra relació amb Déu no pot ser "negociadora"; només pot ser gratuïta. És la relació pròpia dels amics, els esposos o els amants.
  • Per Déu tots som iguals i especials alhora. Cada un té les seves qualitats personals, els seus límits i capacitats, les seves potencialitats i possibilitats. Uns podran començar a treballar a l'hora primera i altres no. Però això no importa per Déu; tots vam rebre de les seves mans el mateix amor; tots som igualment estimats. Per això faríem bé de no mirar els altres com a competidors, ni en voler comparar-nos amb ells, tal com fan els primers treballadors de la paràbola. El que interessa és que entre tots puguem collir i que cadascú posi el seu granet de sorra. Davant de Déu no té sentit "competir"; el que val és "compartir". Per això Ell ens estima a tots per igual i a cada un en particular.
  • Carles Marcet sj

Conversa

Conversa amb Jesús, imaginant-lo assegut o caminant al meu costat. Li obro el cor fent-lo partícip de les dificultats i èxits, de les alegries i tristeses, de les esperances i preocupacions.

Conclusió

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.

Amén

Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús