Presència de Déu
El sento ben present quan sóc capaç d'apaivagar el temporal de les preocupacions, desigs, neguits... Fer un cert silenci i posar l'atenció en la respiració hi pot ajudar.
Pregària diària - 2021-01-12
Llibertat
«Déu té la iniciativa sempre. La pregària és entrar en l'àmbit d'una crida d'amor. Amb el temps, la certesa es transforma en un anar vers la veu. Creix la responsabilitat. La iniciativa de Déu crea la llibertat de la resposta amorosa» (C. Kauffmann).
Consciència
Si d'alguna cosa ens podem gloriar, és d'allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana (2Co 1,12).
Paraula de Déu
Marc 1,21b-28
El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar:
--Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
Però Jesús el va increpar dient:
--Calla i surt d'aquest home.
Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells:
--Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!
I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
Active
Default
- El fragment de l’Evangeli de Marc, que ara comentem, ens convida tot ell a mirar Jesús, a fixar-nos bé en què fa i com ho fa i, a través de les seves accions i paraules, arribar al seu cor i poder palpitar amb el que li fa vibrar, amb el que realment dona importància, amb el que considera vital.
- La seva acció i la seva paraula té lloc a la “sinagoga”. Marc té interès en subratllar que aquesta sinagoga és “la seva”, és a dir, la d’ells, la dels jueus. No és, doncs, la de Jesús i els seus seguidors. La sinagoga jueva s’ha quedat ancorada en unes velles tradicions religioses que acaben essent rutinàries i paralitzants. Jesús va més enllà; vol conduir la gent més enllà.
- La seva acció i la seva paraula resulten ser alliberadores. Allibera aquell home posseït per un mal esperit que el té esclavitzat. Un mal esperit de “resistència i confrontació” que parla per la boca d’aquell home tot dient una cosa que podríem traduir i actualitzar així: “no volem saber rés de tu, ni tampoc del teu estrany i nou ensenyament que vol acabar amb la nostra tradició religiosa”. Un esperit, doncs, de tancament a la novetat. Un esperit que agita, inquieta per dins, fa cridar paraules de protesta, d’irritació. Un esperit que porta a tancar-se davant l’acció alliberadora, que vol dur a terme el Déu que se’ns apropa en Jesús.
- Però d’altres persones són capaces de veure en l’acció i paraules de Jesús una autoritat insospitada. Aquest home no és com els escribes que saben molt però no fan res. No; aquest home actua; fa el que diu i diu el que fa. A més a més, la seva “doctrina” porta una altra novetat: Déu no és lluny; és a prop, en mig nostre; actua alliberant i això és bo per a tots nosaltres.
- Carles Marcet sj
Conversa
"Entrada és ja l'esposa
a l'hort amè que tant ha desitjat
i al seu gust hi reposa
amb el coll reclinat
sobre els braços suaus de l'Estimat"
Conclusió
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Amén
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar
- Tornar a l'inici
- Per tornar a la pàgina principal
- Living Space
- Comentaris als textos de cada dia (anglès)
- Contacta
- Ens agradarà saber que en penses d'Espai Sagrat