Presència de Déu
Endreço el meu interior . Deixo a un costat per uns moments pensaments i maldecaps que a vegades ho ocupen tot. L'espai que vaig deixant el va omplint a poc a poc la seva presència.
Endreço el meu interior . Deixo a un costat per uns moments pensaments i maldecaps que a vegades ho ocupen tot. L'espai que vaig deixant el va omplint a poc a poc la seva presència.
Potser els pensaments i les distraccions de totes les coses per fer em vindran ara al cap. Les deixo de banda i hi prenc distància. L'estona justa per a adonar-me d'allò que és realment important
Contemplo el dia, però no des dels meus interessos, sinó des de Déu. Com he actuat... com he mirat... de què he parlat... he tingut present el company, el germà... en ells puc trobar Déu. L'he buscat?
L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
- Mireu l'anyell de Déu!
Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
- Què busqueu?
Ells li digueren:
- Rabí, -que vol dir 'mestre'- on t'estàs?
Els respon:
- Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
- Hem trobat el Messies, -que vol dir 'ungit'-.
I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
- Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes -que vol dir 'pedra'-.
Començo a parlar amb Jesús sobre el fragment bíblic que acabo de meditar. Quina paraula ha ressonat més en mi? Quins sentiments o fets de la meva pròpia vida ha desvetllat? Deixo que tot això vagi brollant a poc a poc a la consciència i ho confio a Jesús.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar