User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Pregària diària - 2021-04-07

Presència de Déu

Durant uns moments fixo l'atenció en la meva respiració. És el ritme de la vida que m'acompanya d'una manera discreta però incessant. Quan m'aturo és quan en prenc consciència. Amb Déu em passa una cosa semblant. Només aturant-me, ni que sigui un moment, puc percebre la seva presència discreta i incessant que em dóna la Vida.

Llibertat

Potser els pensaments i les distraccions de totes les coses per fer em vindran ara al cap. Les deixo de banda i hi prenc distància. L'estona justa per a adonar-me d'allò que és realment important

Consciència

Prenc consciència del bé i del mal que hi ha en mi. Però, sobretot, del bé. El veig reflectit en molts petits detalls de cada dia, que si no m'hi fixés acabarien enterrats en l'oblit. Els repasso i en dono gràcies.

Paraula de Déu

Lluc 24, 13-35
Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
Jesús els preguntà:
-De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
-Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
Els preguntà:
-Què hi ha passat?
Li contestaren:
-El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.
Aleshores Jesús els digué:
-Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?
Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li:
-Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre:
-No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir:
-Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!
També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.

Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

Active
Default
  • Vet ací una bella història evangèlica: uns deixebles van de camí de Jerusalem a Emaús. Van capficats en els seus problemes i estan –com qui diu, i en el més ampli sentit de la paraula- “de tornada”. Toleren molt malament la ignorància (o, més aviat, la ingenuïtat provocativa) d’aquell caminant misteriós que se’ls ajunta. I donen per suposat que tothom està pendent dels seus problemes, com si fossin els únics: “tu ets l’únic que no saps què hi ha passat, a Jerusalem?”. El desencís s’ha apoderat d’ells: “nosaltres esperàvem...”. I tot s’ha acabat... de la pitjor manera possible, per cert! Aquell caminant misteriós era Jesús... però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Déu esdevé testimoni sempre respectuós dels nostres processos que, de vegades, comencen per la ceguesa del cor. Unes dones ens han esverat... –van dient aquests deixebles- i han tingut una aparició d’uns àngels que els han dit que Jesús era viu. I sembla que sí: alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han vist tot tal com elles ens han dit... però a Ell, el que és a Ell, no l’han vist... Aquell caminant comença per recordar-los l’abc, els rudiments, de la vida de seguiment de Jesús. També aquell misteriós “convenia” que el Messies patís... Convenia? Com poden “convenir” coses així? I, malgrat tot, és veritat que només el sofriment és capaç d’obrir escletxes en el nostre ésser que, altrament, haurien romàs tancades per sempre, com les de la tendresa que ens ensenya el fet d’haver passat pel sofriment i el dolor... El cor d’aquells deixebles sent una altra vegada l’escalf de la il·lusió dels primers dies. De vegades, no és tant el que es diu amb les paraules sinó la manera com es diuen les coses, la convicció que hom hi posa, el que més impacta. El caminant misteriós fa com si passés més enllà. Però, així, tornarà a desaparèixer de la vista dels deixebles. Tornem a estar com estàvem al començament? Ha estat un encontre molt bonic que s’esvaeix com s’esvaeixen tantes altres coses? No, no pot ser! Aquesta vegada, no! Li demanen que es quedi “perquè es fa tard i el dia ha començat a declinar”. I el caminant misteriós es queda... però fa davant d’ells uns gestos que no s’haurien imaginat mai. “Prengué el pa, el partí i els el donava”... L’eucaristia, presència misteriosa i permanent del Senyor enmig de la seva comunitat. I ara sí: els deixebles tornen d’Emaús a Jerusalem, a la comunitat que havien deixat enrere –aquest cop ja no empesos per la decepció i el desengany, sinó pel desig de retrobar-se amb els germans i germanes per tal de compartir amb ells i elles el goig d’haver-se trobat amb el Senyor. Perquè, finalment, havien descobert que era el Senyor aquell caminant misteriós amb Qui s’havien trobat i amb Qui havien compartit el pa. No en podien dubtar. L’anunci dels deixebles d’Emaús rep, aquesta vegada, l’eco, entusiasta també, dels altres: “realment, el Senyor ha ressuscitat!”
  • Josep Giménez sj

Conversa

Asseguts en un pedrís i a la fresca, m'estic amb Jesús, i li comento, sense presses, tot allò que m'afeixuga

Conclusió

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.

Amén

Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús