User Settings

  • Background
  • Fade speed
  • Music
  • Text size
Choose a backgound theme.
Choose the speed the daily prayer fades between stages.
Choose music to play during the daily prayer.
Choose the size of the text for your daily prayer.

Pregària diària - 2021-07-24

Presència de Déu

Un jove em deia un dia: «amb el Senyor no ens trobem mai, perquè portem ritmes de vida diferents». Miro en aquest moment de trobar «quin és el meu ritme»; no aquell que em posen des de fora, sinó aquell en el qual m'és més fàcil de sentir la teva presència. M'hi ajudo del silenci, del prendre consciència de la respiració

Llibertat

Aquesta setmana et vull demanar llibertat de les falses seguretats, aquelles que m'endureixen i m'aïllen dels altres. En el dubte i en la recerca, la meva confiança és molt més gran.

Consciència

«Pregar és entrar en aquesta Presència de Jesús, deixar que ell neixi en mi. Per la litúrgia em sento encaminada vers la pregària silenciosa, contemplativa, enmig de la jornada en el treball, les relacions, les coses, jo mateixa» (C. Kauffmann).

Paraula de Déu

Mateu 13,24-43

Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
»--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
»Ell els respongué:
»--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»--¿Vols que anem a arrencar el jull?
»Ell els respon:
»--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."

Els proposà encara una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot "vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques."

Els digué una altra paràbola:
--Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:
"Obriré els llavis
per parlar en paràboles,
proclamaré coses
que estaven amagades
des de la creació del món."

Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
--Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
Ell els digué:
--El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
»Qui tingui orelles, que escolti.

Alguns pensaments sobre el passatge d'avui

Active
Default
  • Vivim en un món en alguns aspectes tolerant i permissiu, però en altres molt purista i crític. En front d´alguns esdeveniments negatius d´ordre polític o social hi ha sempre alguna veu que clama: “ni oblit ni perdó”, “pena de mort al culpable”. I si es tracta de defectes de la institució eclesial, com és ara abusos sexuals o escàndols econòmics, els mitjans de comunicació acostumen a ser cruels i venjatius.
  • Però en qualsevol cas, els creients quedem sorpresos i trasbalsats per tantes males notícies del món. Què fer? La paràbola d´avui sobre el blat i el jull que creixen en el camp ens dóna una lliçó de paciència i comprensió.
  • En primer lloc, hem d´acceptar els fets que expressen clarament la debilitat i el pecat humà com una realitat de la vida: tots som febles, pecadors, víctimes d´estructures socials injustes que ens contaminen moralment. Tampoc ens hem d´escandalitzar dels pecats de l´església, que és santa i pecadora, casta i prostituta, como deien els Pares de l´església. Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra! El Senyor ho sap i malgrat tot ens estima i perdona, confia en Pere, Pau, Mateu, Tomàs i en nosaltres.
  • Hem de demanar que es faci justícia però no podem deixar-nos portar pel desig de venjança. Jesús ens recomana a la paràbola no voler arrencar el jull, perquè podríem arrencar juntament el blat. Cal deixar al Senyor el judici final.
  • La postura cristiana és denunciar el mal, però perdonar, tenir paciència, lluitar contra el mal, examinar-nos si no som nosaltres també culpables de fets iguals o pitjors. Els radicalismes, a la societat, la política o l´església porten a postures inhumanes i injustes. Tensió difícil, però és la postura de Jesús i dels seus seguidors.
  • Víctor Codina sj

Conversa

Quins sentiments ha desvetllat en mi pregar i escoltar la Paraula de Déu? Imagino Jesús mateix, dret o assegut al meu costat. Li obro el cor amb confiança.

Conclusió

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.

Amén

Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar

Més Espai Sagrat

Pregant

Reflectint

Aquest lloc de pregària està preparat per la Companyia de Jesús