En moltes cultures, quan hom entra en presència de Déu s'ajuda d'algun signe: descalçar-se, agenollar-se, obrir els braços, pronunciar en veu baixa una frase. Busco aquell signe que més m'ajudi a expressar que em poso a la seva presència.
Demano gràcia per a deixar de banda maldecaps i preocupacions. M'obro a la seva Paraula i em deixo guiar per ell.
En la seva amorosa presència recordo el darrer dia. Moment a moment. Imatges, paraules, esdeveniments. Observo les llums i la molta bondat, en dono gràcies. Observo també les ombres, amb actitud d'humilitat i perdó
Es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:
--No tenen vi.
Jesús li respon:
--Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
La seva mare diu als servidors:
--Feu tot el que ell us digui.
Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.
Els diu Jesús:
--Ompliu d'aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué:
--Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:
--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.
Conversa amb Jesús, company de camí que no em deixa mai.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar