Presència de Déu
Vaig prenent consciència d'una respiració més profunda, més pausada, més rítmica.... Faig lloc al Senyor enmig del soroll de la vida
Vaig prenent consciència d'una respiració més profunda, més pausada, més rítmica.... Faig lloc al Senyor enmig del soroll de la vida
Si no som lliures escoltem només allò que volem sentir. És lliure aquell que viu obert, aquell que està disposat a ser cada dia sorprès i transformat pels altres i per l'Altre. Demano aquesta llibertat que només ell pot donar.
La meva existència transcorre enmig d'una teranyina de relacions amb les persones que m'envolten, amb la natura, amb Déu. Prenc consciència d'aquestes relacions, donant gràcies per la vida que flueix a través d'elles. Algunes d'aquestes relacions estan potser ferides o trencades, i això em produeix tristesa, enuig o decepció.
Demano el do de la reconciliació i el perdó.
Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
--Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?
Jesús els respongué:
--¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. Però ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.
»Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.
Quins sentiments es desperten en mi en fer silenci i pregar? Imagino a Jesús dret o assegut al meu costat i li obro el meu cor.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar