Lentament, vaig entrant en la serenor del silenci. Intento adonar-me de com Déu hi és present. Aquí i ara. En allò que faig, en les persones amb qui em trobo i en les situacions que visc diàriament. Com fer que aquesta presència sigui significativa per a mi?
Un cor lliure és un cor vulnerable a ulls del món. No té proteccions, no té pantalles. A ulls de Déu, un cor lliure és un cor obert a l'única riquesa que val la pena: la riquesa d'un amor que no s'esgota mai. Demano un cor així.
Prenc consciència de totes les coses bones que em regala el Senyor cada dia sota formes tan diverses. En dono gràcies.
Després de rentar els peus als seus deixebles, Jesús els va dir:
--Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l'enviat més important que el qui l'envia. Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: El qui compartia el meu pa, m'ha traït el primer. Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc. Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.
M'imagino Jesús davant meu i parlo amb ell com un amic ho fa amb un altre amic. Obrint-li el cor, li comunico tot allò que porto dins.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar