Presència de Déu
Aturar-se es fer aflorar la consciència d'una presència que ens acompanya amb fidelitat. La consciència esdevé llavors agraïda davant tant de bé rebut.
Pregària diària - 2022-06-24
Llibertat
Allibera'm Senyor de la mandra, de la peresa, de l'avorriment... Són enemics de l'ànima i els principals obstacles per a tot creixement espiritual
Consciència
Sabent que Déu m'estima incondicionalment, repasso amb sinceritat de cor el darrer dia o els darrers dies. Amb els seus petits o grans fets i els sentiments que han despertat en mi. Hi ha alguna cosa per a donar-ne gràcies? Ho faig. Hi ha alguna cosa de la qual no estic satisfet? En demano perdó.
Paraula de Déu
Lc 15, 3-7
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
—¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.”
»Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
Active
Default
- Crec que moltes vegades escoltem aquesta paràbola com si fóssim part del grup de les 99 ovelles que el pastor deixa per anar a cercar la perduda. Vos convido a tornar a llegir el relat como si cada un o cada una fóssim aquesta ovella perduda que aquest pastor surt a cercar. Perquè en realitat tots som aquesta ovella perduda que necessita ser retrobada, guarida i carregada a les espatlles amb amor.
- Aquesta paràbola confronta la nostra lògica que calcula més els beneficis i que evita riscos i pèrdues. Un pastor assenyat es quedaria amb les 99, i no les deixaria mai al desert, lloc de perill i de mort. I aquest és el secret de la paràbola: parlar d’aquest Amor boig de Déu per cada una de les seves criatures, que no es cansa de sortir i de venir a cercar-nos allà on som, i que ens abraça per experimentar la joia immensa d’aquell a qui des de sempre pertanyem.
- Així és el cor de Déu, un cor que es desvetlla per cada una de les seves criatures, especialment les més febles i ferides, que travessa deserts fins trobar-nos, i que quan ens troba no pot més que compartir la seva alegria. Fixem la nostra mirada en aquest Cor, entrem en la seva escola, per esdevenir nosaltres el cor de Déu en la terra.
- Patrícia Hevia Colomar
Conversa
Parlo amb Jesús sobre allò que durant la pregària m'ha commogut o interpel•lat.
Conclusió
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Amén
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar
- Tornar a l'inici
- Per tornar a la pàgina principal
- Living Space
- Comentaris als textos de cada dia (anglès)
- Contacta
- Ens agradarà saber que en penses d'Espai Sagrat