Presència de Déu
Si hi ha un lloc on la seva presència és més viva és entre els pobres del món. Els que no tenen res són aquells a qui més ha revelat el seu rostre veritable.
Pregària diària - 2022-06-25
Llibertat
Aquesta oració ens ajuda a posar-nos a disposició de Déu. Sant Ignasi anomena com a "oració preparatòria" el demanar "la gràcia per tal que totes les meves intencions, accions i operacions siguin purament ordenades al servei i lloança de sa divina majestat." (Exercicis Espirituals, n. 46). També podeu fer servir aquestes paraules:
Senyor, desitjo preparar-me bé per aquesta estona.
Què tot jo sigui diligent, atent i disponible a la teva paraula.
Ajuda’m a clarificar i purificar les meves intencions.
Els meus desigs són tan contradictoris!
A vegades em preocupen coses sense importància.
Sé que si t’ofereixo el meu cor,
em renovaràs del tot.
En tot el que sóc avui, tot el que faci,
les meves trobades, reflexions – fins i tot frustracions i fracassos,
i de manera especial en aquest temps de pregària,
en tot això poso la meva vida a les teves mans.
Senyor, sóc teu. Fes de mi el que vulguis. Amén.
Consciència
En presència del Déu que m'estima recordo el dia passat moment a moment. Rostres, paraules, sentiments... Dono gràcies per tota la llum i la bondat. Demano ser guarit i perdonat per les ombres i infidelitats.
Paraula de Déu
Lluc 2, 41-51
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel•ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
- Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué:
- Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
Active
Default
- Un acte provocatiu on l'adolescent Jesús deixa les coses clares. L'episodi que culmina la infantesa. - Cal recordar que el prisma de lectura és la poètica, la mística i la mítica. Malament rai quan deixem aquesta clau de lectura i veiem els relats de la infantesa com a pàgines que haguessin pogut aparèixer en la premsa del dia.
- La perplexitat dels pares. - Fins ara havien estat altres qui donaven la identitat de Jesús, ara per primer cop és ell mateix qui explica el seu Misteri. Contesta als pares amb una altra pregunta, des d'un altra paradigma. Maria apel·la al quart manament, Jesús respon des del primer. Tot el que portem llegit obliga a Maria a un continu canvi de paradigmes. Els pares, incapaços d'interpretar, queden en silenci. Els pares es pensen que ho saben tot del fill, però a cada passa han de repensar la seva fe, les seves interpretacions.
- Maria guarda en el cor el que no acaba d'entendre. - I un altre cop la vulgaritat del cada dia. Després de reclamar la seva pertinença al Pare torna a Natzaret i és obedient als "pares". Passarà per aquí la fidelitat al Pare, però ja queda ben clar on és l'eix de la seva vida. I des d'ara... desconeixement de la història dels 18 anys de l'adolescència i joventut de Jesús. Aquesta és la primera "dada": l'absoluta falta d'informació. No importa: és la història de tants natzarens. És un "no important". És Déu que assumeix la condició humana de debò amb tota la seva foscor, fragilitat, goig i alegria.... La seva vida oculta és un exercici de passivitat enfront de les urgències. Ens ensenya a caminar "al pas" de Déu, que no és del tot el nostre. I és un exercici d'alegria i goig davant la vida.
- Francesc Riera i Figueras sj
Conversa
Senyor, què puc fer per Tu?
Conclusió
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Amén
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar
- Tornar a l'inici
- Per tornar a la pàgina principal
- Living Space
- Comentaris als textos de cada dia (anglès)
- Contacta
- Ens agradarà saber que en penses d'Espai Sagrat