Presència de Déu
Senyor, ajuda'm a restar obert a la teva presència. Omple els meus pensaments i els meus sentiments de la teva Pau.
Senyor, ajuda'm a restar obert a la teva presència. Omple els meus pensaments i els meus sentiments de la teva Pau.
Per a apropar-me al qui pateix com un germà, amb profund respecte i compassió. Allibera'm, però, Senyor, de les espiritualitats que fan del patiment l'únic objectiu. Si estàs allà no és pas perquè t'agradi (ens agradi) sinó perquè res del que és humà no t'és (no ens és) estrany.
Prenc consciència de les meves potencialitats i en dono gràcies. Però també dels meus impediments i centraments, en demano perdó.
Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem.
En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
—Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
Però Jesús es girà i els va renyar. I se n’anaren en un altre poble.
Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré arreu on vagis.
Jesús li respongué:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
A un altre li digué:
—Segueix-me.
Ell respongué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de casa meva.
Jesús li va respondre:
—Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.
M'imagino Jesús davant meu i parlo amb ell com un amic ho fa amb un altre amic. Obrint-li el cor, li comunico tot allò que porto dins.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar