Lentament, vaig entrant en la serenor del silenci. Intento adonar-me de com Déu hi és present. Aquí i ara. En allò que faig, en les persones amb qui em trobo i en les situacions que visc diàriament. Com fer que aquesta presència sigui significativa per a mi?
Aquesta setmana et vull demanar llibertat de les falses seguretats, aquelles que m'endureixen i m'aïllen dels altres. En el dubte i en la recerca, la meva confiança és molt més gran.
No estic sol. Visc enmig d'una xarxa de relacions, amb la natura, amb els altres, amb Déu. Algunes d'aquestes relacions estan ferides o trencades, i puc sentir per això angoixa, malestar, insatisfacció. Abans d'escoltar la seva Paraula, demano el do de l'acceptació i el perdó.
Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
- La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.
Ell els respon:
- ¿Qui són la meva mare i els meus germans?
Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
- Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
Allò que he après, allò que encara no veig clar... tot ho comparteixo amb Jesús, que al meu costat no deixa un sol moment d'escoltar-me i acollir-me amb un amor infinit.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar