Un jove em deia un dia: «amb el Senyor no ens trobem mai, perquè portem ritmes de vida diferents». Miro en aquest moment de trobar «quin és el meu ritme»; no aquell que em posen des de fora, sinó aquell en el qual m'és més fàcil de sentir la teva presència. M'hi ajudo del silenci, del prendre consciència de la respiració
És possible que en aquests moments hi hagi alguna cosa que no em deixa ser plenament lliure. Hi penso, però no la poso com a excusa de res: la força del seu Esperit pot més que totes les cadenes. Demano confiar-hi.
Prenc consciència de totes les coses bones que em regala el Senyor cada dia sota formes tan diverses. En dono gràcies.
Un dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
- Passem a l'altra riba.
Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
- Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
- Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué:
- Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
- Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?
Diàleg amb el Déu de la infinita misericòrdia que ens accepta tal com som, sempre que siguem capaços d'obrir-nos al seu amor.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar