«Senyor de l'eternitat, sabem que el nostre temps s'encalma a la teva presència. Creiem que no es perd ni un sol instant de dolor o d'espera, d'alegria o de fatiga. Altrament, nosaltres mateixos ens esvairíem amb els moments que passen» (Lluís Espinal).
La vida a la qual som convidats des de l'Evangeli és sobretot una vida de llibertat. Les situacions diàries poden ajudar o no a créixer en aquesta llibertat. En el fons, però, tot es juga en un "sí" a la seva invitació.
Penso en les experiències recents o passades que la vida m'ha proporcionat; les unes, joioses, han omplert a vessar el meu cor... les altres, doloroses, m'han ajudat a créixer.
A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
--Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."
»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."
»Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
Una manera de parlar amb el Senyor és fer-ho no tan sols d'un mateix, sinó portant a la conversa aquells que estimem i que potser no estan passant un bon moment. Demano al Senyor per ells.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar