Presència de Déu
Sento l'escalf de Déu. El puc experimentar si m'aturo enmig de les preocupacions de la vida. Ell m'acompanya sempre.
Pregària diària - 2023-03-21
Llibertat
Si no som lliures escoltem només allò que volem sentir. És lliure aquell que viu obert, aquell que està disposat a ser cada dia sorprès i transformat pels altres i per l'Altre. Demano aquesta llibertat que només ell pot donar.
Consciència
Prenc consciència de quan i com he estimat les últimes hores, els últims dies i les últimes setmanes. I és que per al cristià, com deia sant Joan de la Creu, "estimar és l'únic exercici".
Paraula de Déu
Joan 5,1-3.5-16
Després d’això, en ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:
—Vols curar-te?
El malalt li respongué:
—Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
—Aixeca’t, pren la llitera i camina.
A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.
Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:
—Avui és dissabte i no t’és permès de portar la llitera.
Ell els respongué:
—El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina".
Li preguntaren:
—Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la llitera i camina"?
Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:
—Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.
Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li.
Alguns pensaments sobre el passatge d'avui
Active
Default
- En l'actitud del paralític del relat evangèlic podem observar un comportament diferent al d'altres casos de curacions. Jesús li pregunta: “Vols guarir-te?” Anquilosat en una situació estancada el malalt mostra, més que el desig de guarir-se, un sentiment de queixa pel fet de no poder revertir una situació negativa.
- Aquesta situació no és aliena a la de moltes de les nostres circumstàncies. Possiblement hem pogut presenciar a la nostra pròpia vida o en algú del voltant aquest tipus de comportament. I és aquí des del silenci interior on Jesús, de vegades, ens formula la pregunta següent: “Vols canviar d'estil de vida?”
- Mostrem de vegades descontent amb el què tenim, ens queixem de situacions que ens oprimeixen però no som capaços de fer el pas personal necessari per modificar o revertir allò que ens altera i no ens permet viure amb aquella pau i alegria que busquem. Esperem algun esdeveniment exterior que ens pugui guarir. A més, les persones del voltant no sempre ens ho posen fàcil. Veiem en la lectura com els mateixos jueus buscaven qualsevol ocasió per a acusar Jesús per les seves accions.
- M'aturo ara, reflexiono els fets … i d’aquest silenci interior en pot sortir una veu que em diu: “Aixeca't, pren la llitera i camina”. Estic preparat per escoltar-la?
- Emili Reimat
Conversa
Quins sentiments i pensaments em sorgeixen en pregar i meditar la Paraula de Déu? Em sento consolada o consolat; em sento intranquil·la o intranquil; o bé em sento indiferent? M'imagino Jesús mateix, a prop meu, assegut o dret, quiet o passejant. Li obro el cor amb confiança
Conclusió
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Amén
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar
- Tornar a l'inici
- Per tornar a la pàgina principal
- Living Space
- Comentaris als textos de cada dia (anglès)
- Contacta
- Ens agradarà saber que en penses d'Espai Sagrat