M'ha acompanyat des de sempre, fins i tot des d'abans de néixer i existir. Ara em modela dia a dia a través de moltes mans. Em mira a través de molts ulls. Em somriu a través de molts rostres... Percebo la presència de Déu sobretot en els altres.
Demano ser alliberat de les pors que em paralitzen. Sobretot de la por de donar-me sense reserves i de mostrar-me tal com sóc. Davant d'ell em trec les màscares que m'oprimeixen
Penso en les experiències recents o passades que la vida m'ha proporcionat; les unes, joioses, han omplert a vessar el meu cor... les altres, doloroses, m'han ajudat a créixer.
Jesús va dir:
A qui compararé, doncs, la gent d'aquesta generació? A qui s'assemblen? Són com els nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!" Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: "Té el dimoni"; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.
Senyor, què puc fer per Tu?
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar