Presència de Déu
Deixo durant uns minuts allò que feia i em poso en presència seva. Pot ajudar-me repetir diverses vegades i molt lentament la pregària de Jesús: «Senyor Jesús... (inspirar), tingueu pietat de mi»... (expirar)
Deixo durant uns minuts allò que feia i em poso en presència seva. Pot ajudar-me repetir diverses vegades i molt lentament la pregària de Jesús: «Senyor Jesús... (inspirar), tingueu pietat de mi»... (expirar)
Desitjo fer avui de la meva pregària una acció de gràcies. Per a això, allibera'm d'aquells centraments que no em deixen dir «gràcies».
Prenc consciència de quin és el meu món de relacions. Hi ha en el "meu món" algú necessitat (d'ajuda, de companyia, de temps)? Pot ser un bon termòmetre del meu compromís real amb l'Evangeli
Jesús va proposar als deixebles una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
- En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
I el Senyor va afegir:
- Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
Quins sentiments ha desvetllat en mi pregar i escoltar la Paraula de Déu? Imagino Jesús mateix, dret o assegut al meu costat. Li obro el cor amb confiança.
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar