Un jove em deia un dia: «amb el Senyor no ens trobem mai, perquè portem ritmes de vida diferents». Miro en aquest moment de trobar «quin és el meu ritme»; no aquell que em posen des de fora, sinó aquell en el qual m'és més fàcil de sentir la teva presència. M'hi ajudo del silenci, del prendre consciència de la respiració
Demano ser alliberat dels sorolls interiors i exteriors que m'impedeixen anar més a fons en la vida. Una vida superficial és una vida encadenada pels enganys.
Prenc consciència del molt bé que el Senyor fa en mi cada dia i d'aquell bé que a través meu arriba als altres
Quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella i digué:
- Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava.
Quins sentiments i pensaments em sorgeixen en pregar i meditar la Paraula de Déu? Em sento consolada o consolat; em sento intranquil·la o intranquil; o bé em sento indiferent? M'imagino Jesús mateix, a prop meu, assegut o dret, quiet o passejant. Li obro el cor amb confiança
Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
com era en un principi, ara i sempre,
pels segles dels segles.
Per qualsevol suggeriment no dubtis en fer-nos-el arribar